Si a aquestes alçades del partit encara no saps de qui parlem quan parlem d’en Mr Freak (Mr Freak Ska amb tots els mots, aka del cantautor sincopat – i per més pistes, mataroní – Jaume Cuadrada), potser és que ja has començat a quedar-te ocell. No has de patir, perquè el tercer àlbum d’un dels millors lletristes de l’escena musical catalana ja és aquí: una col·lecció de fins a 16 hits (com no podia ser d’altra manera) titulada pragmàticament i (quinta)essencial ‘Ska de Vells’.
Mr Freak Ska és encara una rara avis musical en un país que tanmateix s’entesta a lloar insistentment l’obra galàctica de Sisa, la visió musical anticipada de Riba amb ‘Dioptria’ o el show business genuïnament català desenvolupat per La Trinca. Les comparacions són odioses, però fan de bon pair (i millor rumiar). Som-hi! Una actuació de Mr Freak Ska al Canet Rock d’enguany vindria a ser com si els Skatalites s’escolessin a la tarima del Pla d’en Sala obrint per l’Orquestra Plateria aquella primera edició del festival el 1975. És com si durant la mítica gravació del ‘Dioptria’ als Gema Studios de Barna hagués aterrat Lee Perry des del Black Ark i hagués apartat a Rafael Poch de la taula de mescles, tot deixant la bossa d’herba santa (font de lucidesa i divina bogeria) a l’abast de Riba i l’elenc musical del moment. I una de final: Mr Freak Ska és l’alter ego en format de cantautor sincopat del Jaume (Cuadrada), tan galàctic com el més freak dels alter egos del Jaume (Sisa), el tan reclamat Ricardo Solfa. Fet l’exercici, parin atenció doncs i rumiïn: si enmig de tanta calcomania musical això del Mr Freak Ska no és el que ens cal, potser que anem demanant l’asil cultural a la veïna Portugal.
I és que el nou compendi de cançons ‘Ska de Vells’, com ho foren l’iniciàtic ‘Ska Casolà’ i el reeixit àlbum d’adaptacions de clàssics jamaicans ‘Traïcions a contratemps’, és la constatació de nou de l’altra volta poc estudiada vàlua de Mr Freak Ska. Parlem de simples cançons, d’acord, i en Jaume (Cuadrada) és el primer a tenir-ho clar quan s’emmiralla en el seu admiradíssim Prince Buster, La Veu del Poble jamaicà, a «Príncep Fantasma»: «1,2,3,4 o 5 simples cançons; amb 2,3 o 4 acords… tinc ereccions, de pes; mai ningú tan autèntic com tu, ha cantat ska, rocksteady o reggae amb tants collons». Queda clar. Simples cançons, però, que a ritme d’ska, rocksteady, reggae i calypso destil·len seny i rauxa a rengleres encreuades; lucidesa, humor i causticitat pel broc gros; classe i estil per voluntat daliniana i una mixtura d’harmonia perfecta entre l’allò local -quina catalanitat!- i l’allò global -per jamaicanes, és clar.
