El Teatre Akadèmia de Barcelona reestrena des de divendres 15 de gener Per un sí o per un no, l’obra més representada de l’escriptora francesa d’origen rus Nathalie Sarraute (1900-1999) que planteja, en l’oposició de dos punts de vista irreconciliables, els trucs del pensament per atorgar a les impressions, el valor de certeses. Una adaptació 
d’Albert Tola, amb traducció a càrrec d’Isabelle Bres i el mateix Tola, i direcció a càrrec d’Elena Fortuny.
A Per un sí o per un no, l’autora es desdobla en un joc formal de dimensió fondíssima i alhora tremendament àgil i ho fa, a més, amb el valor de la brevetat. Sarraute emprèn amb el públic un viatge d’autoconeixement. Potser és coneixent-se millor un mateix, sembla dir-nos, que malgrat no ens puguem entendre, podrem almenys deixar-nos en pau i fins i tot potser, tenir-nos compassió.
En paraules de la directora Elena Fortuny: «A la nostra proposta, el teatre esdevé protagonista com a espai metafísic on abocar les idees i els moviments més íntims de l’ànima, i on poden néixer la violència, l’humor i també l’entesa entre les persones. Capbussar-nos en la relació entre les dues protagonistes, observar-les fora de l’espai i del temps, despullant-les fins i tot de la seva pròpia identitat, ens permetrà comprendre’ns també una mica més a nosaltres mateixos.»
És la primera vegada que l’obra és interpretada per dues dones. A Catalunya l’hem pogut veure protagonitzada per Josep M. Flotats i Juanjo Puigcorbé (1986) i Lluís Soler i Xavier Boada (2014). En aquesta nova producció del Teatre Akadèmia i Vintana Teatre. que es podrà veure fins el 31 de gener, les encarregades d’encarnar les protagonistes són Isabelle Bres i Maria Pau Pigem.
Sinopsi de l’obra:
Al teatre, quan el públic entra, una dona espera l’arribada de la seva millor amiga. La seva relació, una amistat de molts anys, passa per un moment particularment tens. Espera trobar-se amb ella aquí. L’escena, aquest gran espai d’intimitat en què afloren els moviments més subtils de l’ànima i del pensament catalitzarà tot el que les separa amb una violència inesperada. I de l’escletxa oberta, també n’aflorarà allò que les uneix.
Per un sí o per un no serà, doncs, una funció que no comença o si més no, que no passa fora sinó dins de cadascuna de les espectadores que hi son invocades o en tot cas, convocades.
Nova disposició escènica
La nova disposició del Teatre Akadèmia en forma d’anfiteatre coincideix amb la tornada d’aquesta peça, les representacions de la qual es van veure interrompudes per la crisi sanitària del passat mes de març. Ara la posada en 
escena s’adapta a aquesta nova disposició aprofitant totes les qualitats de l’escenari en semi cercle i porta la peça de Nathalie Sarraute més enllà de la confrontació original a dues bandes que la companyia va proposar la temporada passada a un dels espais teatrals per excel·lència, l’àgora.
El teatre continua sent el protagonista com a espai metafísic allà on poden confrontar-se les idees i on pot nèixer la violència, l’humor i també l’entesa entre les persones.
