El Teatre Akadèmia estrena aquest divendres ‘La Nit’, el primer de dos espectacles concebuts i dirigits per Moreno Bernardi

El segon, 'Radionit', es podrà veure a partir del 19 de febrer

en Artes Escénicas

El Teatre Akadèmia de Barcelona presenta aquest febrer La Nit i Radionit, dues peces concebudes i dirigides per Moreno Bernardi i produïdes pel mateix teatre. L’artista italià, que ha firmat més de 60 peces escèniques entre dansa, teatre i dramatúrgies i que manté una ininterrompuda implicació en la formació internacional i en la difusió i investigació artística, celebra els seus 20 anys de trajectòria artística a Barcelona reinterpretant, en dues peces diferents, les delirants paraules de La nit just abans dels boscos, de Bernard-Marie Koltès.

El text que enguany compleix 44 anys sense perdre ni un bri d’actualitat és una de les obres més representades del dramaturg francès degut a la llibertat amb la que el lector la pot llegir: de pamflet polític a poema urbà, de la violència a la cerca real de l’amor. Moreno Bernardi li ret ara homenatge amb una aproximació revolucionària del text havent conduït els intèrprets en un intens estudi de les paraules, la veu i el cos durant un procés de 9 anys. Una intensa trobada en la recerca per l’exploració i el risc que ofereix al públic altres maneres de viure els textos universals.

La nit (del 5 al 4 de febrer), interpretada per Guillem Gefaell i David Menéndez, i Radionit (del 19 al 28 de febrer), interpretada per Gefaell i Menéndez i també per Mònica Hernández i el mateix Moreno Bernardi, parteixen d’una mateixa base per desembocar en dues propostes diferents, i a la vegada complementàries.

Sobre LA NIT

Moreno Bernardi desdobla el text de Koltès multiplicant els punts de vista de les inquietuds del personatge: dos desconeguts que es busquen i només, a vegades, aconsegueixen un contacte que els calmi i els alimenti la necessitat de parlar, de despullar-se i, per fi, trobar un lloc on ser, on estimar, on viure. Allà on aquests homes expliquen les dificultats d’encaixar en un món controlat pel poder, amagant-se sempre en l’ombra que els fa sentir estrangers i tremendament sols. El públic (testimoni accidental) decideix allò que veu, allò que s’endú, allò que vol sentir d’aquests dos desconeguts: com dues ombres corren per una última i única nit de la seva vida a la vora de l’extenuació, buscant una espatlla en la qual aturar-se a descansar.

Sobre RADIONIT

– composició per a dos veus i un cant en tres moviments –

La composició de Bernardi, com una pluja torrencial de paraules, sona a l’escenari dirigida en viu pel propi director. Un quadre acústic i plàstic que, gràcies a l’espai dissenyat per Jordi Quintana, transforma a Moreno Bernardi en el personatge, projectant el missatge de Koltès amb la seva actuació i permetent a l’espectador veure el viatge de la paraula: de poema urbà a pamflet polític, de la confessió més íntima al manifest commovedor.

A Radionit, el personatge de Koltès -que carrega amb el pes de les històries de sota els ponts i dels ulls de les putes, perdut, però tremendament lúcid en la seva recerca de l’altre com a refugi- es manifesta a l’escenari a través de l’actuació de Bernardi, les paraules que retorcen els cossos dels intèrprets i el Cant de l’Alegria, que evoca el malson en què s’ha convertit Europa pels deixats de banda.

Deja una respuesta

Your email address will not be published.

*