Tona Gafarot presenta nou videoclip, ‘Ombres dins el bosc’, i concert el 4 de març al NEU! Festival de Girona

Amb el seu nou treball la cantant i compositora gironina s'allunya del so folk per abraçar sons més elèctrics i ambientals

en Noticias

‘Ombres dins el bosc’ parla de les pors que deixem de tenir en fer-nos grans i de les noves pors que adquirim en l’edat adulta. Aquestes darreres no provenen del món exterior sinó de dins nostre (els pensaments negatius, l’odi, les reaccions viscerals, la solitud, l’enveja…) i val a dir que no per això són menys nocives.

El nou videoclip d’aquesta peça musical ha volgut plasmar les primeres pors a través d’una gran varietat d’imatges que reflecteixen els perills externs (el bosc, la foscor, la solitud física, les tempestes…). A la segona part del vídeo, la varietat i el ritme de les imatges es redueix per centrar-se en una imatge més interna i estàtica, centrada en el jo adult, on les pors estan amagades i no es veuen a simple vista, i on els perills aparentment no presenten cap amenaça.

En aquesta segona part, Tona Gafarot apareix dins el bosc (un bosc del seu poble, Llambilles, de la zona boscosa de Les Gavarres) mirant a càmera, reconeguent i confessant les seves febleses, amb sinceritat però alhora amb resignació. L’acompanyen Montse Ferrermoner i Marta Pérez (les seves amigues i alhora companyes de Les Anxovetes, que han posat les segones veus en aquesta cançó). Elles hi apareixen com a col·laboradores vocals però alhora també per reforçar el missatge simbòlic de la lletra i fer de reflex de les ombres del cor i del cap de què parla la cançó (unes ombres que també hi surten representades en forma de boles negres que es mouen sense control). D’aquesta manera, Tona Gafarot plasma l’ampli ventall d’ombres que ens han acompanyat i ens acompanyen constantment, més sovint del que voldríem. No fos cas que sense elles ens sentíssim sols.

La gironina Tona Gafarot ens presenta el seu segon disc, ‘El foc, el caliu i la cendra’, una nova obra d’art en solitari de la que també és component de Les Anxovetes. Un disc molt especial i molt meditat, dividit en tres parts que esdevenen un paral·lelisme del procés que experimenta un cos en combustió. El foc (la rebel·lió, la crítica, la ràbia, la reacció), el caliu (la tendresa, l’amor, la sensibilitat, la dolçor) i la cendra (la tristesa, la por, la melancolia, l’enfonsament). Les sis cançons del disc ens parlen del seu poble, de l’àvia, del bosc… però també de les pors, de la manca de valors de la societat o de la desesperança. Un tema central en diverses de les cançons de Tona Gafarot -tant en aquest disc com en el primer- és el món rural i boscà, però en canvi, aquesta vegada, la sonoritat que tenen s’allunya totalment del folk i prenen un aire més elèctric i ambiental.

‘El foc, el caliu i la cendra’ està disponible des del dia 1 de gener del 2021 per ressaltar la importància d’un canvi d’etapa, d’un nou any que tots estem esperant amb il·lusió i amb la mirada posada al canvi, i així deixar enrere un any 2020 marcat per les dificultats i els entrebancs. L’1 de gener del 2021 és l’inici d’un any ple d’esperança per a tothom, una data simbòlica que marca un abans i un després, i que vol cremar, com el foc més roent, tot record de l’any que deixem enrere per acabar-lo convertint en cendra. I a partir d’aquí, un nou començament.

Tornant a les diferents fases del disc, ens trobem primerament amb les cançons ‘Joc en viu’ i ‘Ni a Ebay’, temes que corresponen a la part més viva d’aquest segon disc, a la part de El foc. Joc en viu diferents problemes de salut de Gafarot, que la van fer sentir com una titella, anant de metge en metge sense acabar mai de resoldre els problemes que li donava la seva malaltia. És la frase “No puc més” feta cançó. Seguidament, a Ni a Ebay, l’autora critica la manca de valors de la nostra societat, vista com si fos una pel·lícula o una obra de teatre en què les diferents persones que l’envolten esdevenen actors i actrius de la gran tragicomèdia de la vida.

Seguidament trobem ‘Plomalls de llumeneta i ‘Adela’. La primera cançó és un homenatge al seu poble, Llambilles, que la cantautora va compondre expressament quan un any l’Ajuntament li va demanar de ser la pregonera de la Festa Major, i va pensar que la millor manera de fer un pregó era fer-ho en forma de cançó. Una passejada per diferents indrets del poble i per les sensacions que això li causa, totalment aplicables al que tots podem sentir pel nostre lloc d’origen, pel nostre poble o ciutat, per casa nostra. També hi trobem el primer single del disc, Adela, que va obtenir el primer premi en el Concurs de Cançó de Salitja l’any 2015. ‘Adela ‘ve a ser una nadala, però una nadala pop, molt allunyada -musicalment parlant- del concepte de nadala que tots tenim en ment. El que li atorga aquesta etiqueta és la lletra d’aquesta cançó, una lletra tendra, melancòlica, propera, sentida… i amb les festes de Nadal de rerefons de la història de l’Adela, una dona centenària que té molt clar quina és la verdadera riquesa en aquesta vida. Com a apunt anecdòtic, cal destacar que l’actriu del videoclip d’Adela és la Feliça, l’àvia de l’autora, que malauradament ja no es troba entre nosaltres però que el seu record roman molt viu -i reviu en cada visionat del videoclip. Així doncs, aquestes dues cançons corresponen a la partés el resultat d’una etapa marcada per més càlida i amorosa de l’àlbum, a la part de El caliu.

Finalment trobem la part més obscura, composta per les cançons ‘La nòria’ i ‘Ombres dins el bosc’, les peces més fosques del disc i que corresponen a la part de La cendra. La primera, La nòria, és una cançó de desamor plena de metàfores. La més remarcable és la mateixa nòria, que poc té a veure amb l’atracció de les fires sinó que fa referència a un element més intern que és el motor de cadascuna de les nostres vides. A Ombres dins el bosc, ens parla de les pors de quan som grans i les pors de quan som petits.

CRÈDITS DEL DISC:

El segon disc de Tona Gafarot ha pogut ser una realitat gràcies també als músics Emili Bosch (Medusa Box, b1n0) a la producció musical, als sintetitzadors i a les guitarres elèctriques, Jordi Bosch (Medusa Box) al baix, Toni Molina (The Gruixut’s, Mazoni, Sanjosex, Miquel Abras, Adrià Puntí, XebiSF) a la bateria. També hi han col·laborat Adrià Bravo (Medusa Box, Teletexto) al piano elèctric i sintetitzadors a la cançó La nòria, i Marta Pérez i Montse Ferrermoner (companyes de Tona Gafarot de Les Anxovetes, el grup d’havaneres en femení) fent segones veus a les cançons Ombres dins el bosc La nòria (de la part del disc de La cendra). La gravació del disc s’ha dut a terme entre els estudis Soundclub Studio de Salt, amb Lluís Costa, i Cardamomo Studios de La Bisbal de L’Empordà, amb Jordi Bosch.

Más info: http://www.tonagafarot.cat/

 

Deja una respuesta

Your email address will not be published.

*