Des d’el passat dia 25 ja podem trobar a la venta el nou disc d’en Joan Vázquez, Feeling Good, un disc ple d’estàndards del jazz interpretat a mode crooner. Un disc que no podem passar per alt per totes les emocions que et desperta al escoltar-lo.
Bon dia Joan, el primer que ens agradaria ens que ens presentessis el teu nom disc Feeling Good.
Doncs casi tot son estàndards de jazz i algun clàssic del pop arranjat amb swing, amb una formació molt jazzística de quartet de jazz i vent i pretén ser un moment d’alegria en aquest moment tant crític que vivim perquè us sentiu millor.
Vols recordar una mica la cuna del jazz i del swing?
Bé, això li hauries de preguntar a algún historiador (riatlles). A casa escoltàvem discs de la Ella Fitzgerald, del Frank Sinatra, llavors totes aquestes cançons jo les he conegut per tots aquests artistes, però crec que ara ja s’han convertit en clàssics on els han versionat molta gent i el que em fa especial gràcia es que moltes de les cançons que es van convertir en estàndards venen de musicals de Cole Porter, de Kiss me, Kate… Vull dir que és curiós com les coneixem per la musica swing o la musica jazz i venien de shows musicals. Això em va fer molta gràcia quan vaig començar aquest repertori.
Quan temps portes planejant aquest disc?
Doncs… dos o tres anys, perquè vam començar a pensar-hi a finals del 2018. Jo tenia moltes ganes de fer un disc amb aquest so vintage, que no sonés com un disc d’avui en dia que està tot tant produït, que també m’agrada, però volia que sonés com antic, com dels anys 50.
Ho fas a mode crooner. Tu creus que avui en dia ens manquen més veus sensuals o fins i tot més sensualitat a l’hora de la musica?
Home deu n’hi do, hi ha molt bones veus. El que si que potser jo trobo a faltar és aquella sensació d’improvisació, on a vegades les cançons sonaven més casuals i no tant produïdes ni tant perfectes, per això dins aquest disc hem deixat algunes coses brutes. La veritat es que si no hagués hagut la pandèmia aquest disc l’haguérem tret l’any passat, perquè vam haver de parar, però ara ha sigut el moment idoni.
Coneixem al Joan Vázquez com artista, ara volem saber una mica més del Joan com a persona.
Quin es l’últim llibre que has llegit i quin recomanaries?
Frankissstein de Janette Winterson. El recomano per amants de la literatura així gòtica però que ho pot llegir qualsevol. Es una adaptació del clàssic però revisat en perspectiva de gènere, de realitat virtual, d’intel·ligència artificial. Que passaria si el mite de Frankenstein s’hagués creat avui? I combina moments en que Mary Shelley, l’autora, està escrivint la novel·la i algú del nostre segle de fa cinc o sis anys està generant un projecte com el doctor Frankenstein, però avui en dia relacionat amb el gènere i amb d’intel·ligència artificial. Janette Winterson és una autora que m’agrada molt.
Que és el més et fa angoixar o el que t’angoixa?
… (s’ho pensa) Veure la gent que te por, en general, en qualsevol situació.
Si poguessis triar un personatge històric amb el que anar a sopar, a qui triaries?
Amb Shakespeare potser.
Que és el millor i lo pitjor que t’ha passat dalt d’un escenari?
El millor és aquell moment en el que notes que la gent està amb tú, que hi ha una comunicació, que en certa manera s’ha creat com un moment gairebé inoblidable amb el públic… Això és molt maco i no passa sempre. Tinc la sort que m’ha passat varies vegades. I el pitjor moment? Home sempre tens aquell moment de la gota de suor, d’aquella lletra que l’has cantat tres mil vegades i en aquell moment es resisteix i et quedes en blanc de cop, però bé, sempre te’n surts d’alguna manera.
Que és el que trobes a faltar més de la teva infantessa?
Anar els cines. Aquella cosa de que anaves al cine i era un esdeveniment molt especial perquè hi havia cua per entrar, els cartells pintats que no eren encara de fotografia digital i la sensació d’anticipació de que era una cosa que era més especial que avui en dia. I això recordo que era una de les coses que més m’agradaven.
Si la teva vida fos una pel·lícula, posa-li títol.
Wow! Aquesta és bona. Però… no t’ho ser dir. (Rialles)
(Acceptem «No t’ho ser dir» com a títol de la pel·lícula de la vida d’en Joan)
Que volies ser quan eres petit?
Cantant i professor. Ho tenia claríssim.
Amb quina paraula et definiries?
Em quedo amb la paraula que em van dir l’altre dia, «torbellino».
Quina és la teva opinió sobre el mon de l’espectacle avui en dia?
Ara és un moment una mica delicat perquè, clar, estem amb aquestes condicions tant particulars… jo crec que en general i si no tinguéssim en compte el que ha passat aquest darrer any, que cada cop més tot és un espectacle, jo crec que és una cosa positiva i cada vegada s’apropa més a la gent.
Faràs gira?
Esperem que si, perquè hi han ganes. Es un repertori molt xulo. De moment estem mirant quina es la millor opció per presentar-lo aquí a Barcelona, que segur serà de cara a l’estiu.
Fins aquí ha arribat l’entrevista amb el Joan, una entrevista que més aviat ha semblat una conversa entre amics per la gran amabilitat i simpatia que tant caracteritza aquest artista.
Des de Bazar Show Magazine li desitgem tot l’èxit que és mereix, tot i que sabem que, qualsevol cosa que surti d’en Joan Vázquez és… sinònim d’èxit.
Feeling Good està ja disponible a les principals plataformes digitals:
Feeling Good a Spotify: https://spoti.fi/3qStHnS
Feeling Good a Apple Music: https://apple.co/3dP5Kdt
Feeling Good a Amazon: https://amzn.to/37LRoXC
Videoclip Creep: https://bit.ly/2MpgvrN
