El Ballet de Barcelona comença avui funcions al Teatre Condal amb un repertori doble que inclou Llac dels Cignes i Tongues

98 visitas

El Ballet de Barcelona presenta al Teatre Condal un repertori doble amb Llac dels Cignes Tongues. El Ballet de Barcelona va ser fundat per Chase Johnsey (Florida) i Carlos Renedo (Barcelona), tots dos amb una llarga trajectòria en el món de la dansa, incloent-hi companyies com Les Ballets Trockadero, l’English National Ballet de Londres, o la Metropolitan Opera House de Nova York. Junt amb la directora associada Carolina Masjuan, és ja referent internacional amb artistes de més de 16 nacionalitats. Es tracta d’una companyia professional de dansa contemporània i clàssica. Entre els seus valors destaquen: ser lliure d’expectatives corporals poc realistes, no tenir discriminació ètnica o de gènere, practicar un tracte just, transparència i inclusivitat.

Anna Ishii, coreògrafa del Llac dels Cignes, explica que “la característica principal ha sigut trencar amb els rols de gènere, per exemple, l’Odette és un home, i al cos de ball hi ha dos homes que són cignes. Una característica més és l’escenografia d’Alessio Meloni, ja que és nova. Mai s’ha vist una escenografia tan diferent”. Chase Johnsey, director artístic del Ballet de Barcelona, diu que “Anna Ishii ha ajuntat moltes versions del Llac dels Cignes per crear una nova versió, una història molt clara.”

David Rodríguez, coreògraf de Tongues, comenta que “ha estat un procés molt bonic. És una peça molt més íntima, tot un repte per nosaltres. Hem volgut investigar junts moviments nous”.

 

Sobre els espectacles 


Llac dels Cignes

Els cignes són un símbol de bellesa, amor, confiança i lleialtat. Aquestes qualitats no tenen cap referència al gènere, ja que el gènere d’aquestes aus sovint és molt difícil de distingir. Els cignes són adorats per les seves qualitats animals i el seu atractiu estètic. Aquesta producció no permet que les normes de gènere controlin l’elenc, sinó la qualitat dels artistes.

Tongues
Tongues, ‘llengües’ en català, és un joc constant de contrastos entre moviments extravagants i sensuals, claror i foscor, materialisme i espiritualitat. Els diversos personatges es van endinsant en relacions on sovint la frustració de no comprendre’s i la por a ser rebutjat provoquen una recerca de llum i de portes obertes per a reinventar-se un mateix. I és que no es tracta de què diem sinó de la manera i del context en què ho diem.

Deja una respuesta

Your email address will not be published.

Lo último de Artes Escénicas

This site is protected by wp-copyrightpro.com