El muntatge, que havia d’arribar a la cartellera barcelonina l’any passat i va haver de suspendre les funcions a causa de la pandèmia de la COVID19, finalment arriba el 2 de setembre al Teatre Goya. Eva contra Eva presenta dues actrius, de dues generacions ben diferenciades, que han d’interpretar un mateix personatge. En aquesta coincidència topen dues maneres d’entendre la vida i la professió. Els cinc personatges d’Eva contra Eva fan servir el teatre per parlar de la vida i la vida per parlar del teatre.
En la presentació de la producció, el vicepresident d’Art i Continguts del Grup Focus, Jordi González, ha assegurat que «estem millor, no sabem el futur immediat però som optimistes tots. Això està a la recta final. Aquest és un espectacle tallat per la COVID-19, molt contents de poder-ho recuperar» i també ha afegit «un plaer treballar amb aquest equip, ja hem treballat amb ells».
Josep Domènech, director de producció de Bitò, ha remarcat que «som conscients de la dificultat de reprogramar les coses. Va coincidir que quan s’hauria d’estrenar al Teatre Romea, es van tancar els teatres el març del 2020 però es va fer gira».
Pau Miró, autor del text, ha comentat que «és una versió lliure, una versió d’autor de la pel·lícula original» i ha afegit que «m’he permès fer unes picades d’ullet sobre el teatre com en els temes generacionals de La Gavina. També he trobat inspiració en Sunset Boulevard o en David Lynch. No volíem parlar només d’aquest ofici. Parlem de la vida, de la vulnerabilitat. Enfrontar-se als mateixos fantasmes i superar-ho. És un problema generacional, però també un problema de gènere. És una rebel·lió contra un home que escriu històries per dones amb molts clixés. Personatges amb verí i enginy com en el cas de Mankiewicz».
Sílvia Munt, directora de l’espectacle, ha explicat que «La vida és un joc de miralls, perquè és molt diferent de com et veu el públic, els companys… És un calidoscopi caòtic embriagador que dona la personalitat. Que ets o que volen que siguis, el que voldries ser… Hi ha una confusió constant quan expliquen històries de dones escrites per homes. Hi ha talent però no visió subjectiva. La dona ha fet uns passos molt considerables des de la pel·lícula a l’obra: Coses que ara no es poden fer. Bufetades de crític a l’actriu, dones dolentes… Trencar clixés i mirar a on estan les veritats, amb humor sempre, però molt fràgils».
Emma Vilarasau descriu el seu personatge d’Eva a l’obra com una dona «molt fràgil amb una màscara de fortalesa». L’espectacle planteja «una dona jove té dret a fer tot. I la dona més gran també: He arribat fins aquí, ara no vull marxar.» També ha parlat del paper de l’altra Eva, que fa Nausicaa Bonnín: «És un personatge amb contradicció, fragilitat i impotència.»
Àlex Casanovas, el director a l’espectacle, ha posat en valor el que significa remuntar un projecte com aquest que s’ha ajornat per la pandèmia així com Míriam Alemany -la representant- ha confessat que està molt il·lusionada per interpretar aquest personatge.
Entradres AQUÍ
