El Pep i la Marta decideixen fingir que es separen per evitar fer més plans amb els seus amics, el Miqui i la Mamen, pares de la Mia, la millor amiga de la seva filla.
El que comença com una petita mentida per escapar d’unes vacances asfixiants es converteix en un embolic d’emocions, retrets i revelacions, destapant tensions acumulades, malentesos i veritats incòmodes.
Les dues parelles es van conèixer fa quatre anys quan les seves filles van fer-se amigues a l’escola bressol, i el fet que les nenes siguin inseparables, els arrossega a fer plans conjunts: sopars, vacances, caps de setmana… sempre amb les nenes de fons, convertint la criança en una extensió de les relacions socials, sovint
impostades i carregades de tensió.
El Pep i La Marta són una parella atrapada en una rutina esgotadora i l’obligació
de compartir temps
lliure amb la Mamen i el Miqui.
L’obra exposa com, el fet de ser pares, lluny de ser un vincle protector i feliç, es converteix sovint en una excusa per no trencar dinàmiques que ja no funcionen.
Els fills, més que unir, poden acabar sent una corda que lliga, i la por de fer-los mal impedeix prendre decisions valentes. Sempre en to d’humor, «Els Plans» qüestiona el pes de les expectatives socials, la càrrega emocional de la criança i el desig de trencar amb allò que ens ofega, encara que sigui a través d’una petita gran mentida.
