Bazar show magazine ha tingut l’oportunitat de parlar amb Quim Masferrer i la Bona Gent, el nou espectacle que està en la cartellera del Club Capitol.
En Quim ens fa un breu resum del que es Bona Gent.
«Mira, és molt senzill, primerament no sé si es un espectacle, és més una experiència, una bogeria. Bona Gent és fer un homenatge al públic, per mi era realment necessari, era de justícia i a mi em venia molt de gust fer aquest espectacle dedicat a ells, perquè sense públic no hi ha art, no hi ha res sense públic i Bona Gent el que pretén és que el protagonista també sigui el públic, que sigui la comunió d’ambes parts perquè sigui un show, a mi hi ha una cosa que m’encanta, que és compartir històries, aprendre del que t’explica la gent, és enamorar-te de les històries anònimes de la gent i el que he fet es un show en el que permeti que passin aquestes coses, en les quals… jo fins ara a l’espectador només el podia conèixer abans o després de l’actuació, perquè els meus monòlegs eren d’escenari, el públic sempre fosc… a més a més, el públic, en singular, quan és la cosa més plural del mon, i el que faig és que anem a compartir històries, meves i d’ells. Per tant Bona Gent es això… una bogeria.
Bona Gent cada dia és diferent, perquè cada dia el públic és també diferent i no sé amb qui parlaré, no sé que preguntaré, no sé que em respondran, no sé qui em vindrà a veure, es una mica com l’ incertesa de cada nou dia, et lleves al matí i et preguntes: avui que em passarà? Dons això es el mateix i el que puc dic es que cada funció és única, diferent i que no n’hi han dues d’iguals, fins el punt que tinc espectadors que m’han vingut a veure deu vegades.
A mi m’agrada molt la llibertat escènica que et permet trencar motlles, trencar formats estàndard, es a dir, en una sala que en diem teatre, on hi ha un escenari, on hi ha un pati de butaques, es poden fer moltes coses, no només algú que s’ha seu i ve a veure un espectacle a dalt de l’escenari, que està molt bé, jo ho he fet durant molts anys també i segurament tornaré amb aquest format, però et permet fer d’altres coses. Per això Bona Gent es més experiència que espectacle, bé, no sé ben bé que és i quan una cosa no saps que és, es que vas per bon camí».
Després d’aquest resum, l’hi fem unes preguntes de rigor per conèixer una mica més en Quim per poder sentir-nos més propers a la persona que al personatge.
Quin es l’últim llibre que has llegit?
Sis nits d’agost d’en Jordi Lara.
Quina és la teva por?
La meva por és segurament la mateixa que la teva o que la de tots i és que els hi passin coses a les persones que estimem i a mi, a lo desconegut, en aquest sentit sóc poc original, sóc pare d’una nena petita i et canvien molt les coses.
Quina ha estat la teva fons d’inspiració a l’hora de dedicar-te a fer monòlegs?
La gent, no en tinc un altre, aprendre de la gent. Tothom té una entrevista, tenim el costum d’entrevistar a la gent pública i a mi m’agrada molt entrevistar a la gent de carrer i de fet tant el programa de la televisió com l’espectacle Bona Gent es cap a on va. Aprendre i compartir.
Que és el més difícil per tu de la teva feina?
Es una feina que m’apassiona i m’agrada molt, però sempre en totes les feines, per fer allò que t’agrada has de passar uns peatges, sobre tot en el programa de la televisió son moltes hores de rodatge però, per fer el que t’agrada que, això es un autèntic privilegi. Si pogués triar un desig el meu seria que, tothom es pogués dedicar el que li agrada, perquè serien tots molt més feliços i malauradament no tots ho poden fer.
Si poguessis anar a sopar amb un personatge històric, amb qui hi aniries?
Ostres! (S’exclama el Quim) Mira, si haig de ser fidel amb la meva manera de pensar les coses, segurament no et diria Napoleó, Juli Cesar, Ghandi, Jesucrist… si no que et diria algú de l’època de Napoleó, una família que no els hi posem noms, com vivien, però no l’emperador, si no aquell que tenia una botiga d’espècies, la gent, saps? Una parella, com vivia l’amor en l’època de Jesucrist, tot hi anant fent sermonets… potser més ells que no pas la pròpia figura històrica.
Quin súper poder tindries?
Hòstia! Sovint dic que m’agradaria ser omnipresent, omnipresent en el sentit de poder ser en diversos llocs a l’hora.
Quin a sigut el monòleg més gratificant que has fet fins ara?
Es molt difícil això, no t’ho puc dir, et puc assegurar que els monòlegs de tele, que està tot el poble allà, que es fantàstic… No n’hi cap que no m’hagi emocionat quan l’he acabat.
I el pitjor?
Tampoc t’ho sabria dir, perquè quan acabo un programa de la tele, on la gent t’ho ha regalat tot, t’ha regalat histories i s’acosta una senyora i et pregunta: has estat a gust? T’hem tractat bé? Quim, tornaràs aquí? Ja et dic, no hi ha monòleg que no m’hagi emocionat.
Quina es la teva paraula preferida?
(Risses) A mi m’agraden molt les “s” sonores, m’agrada molt per exemple el verb encisar, jo es de les floretes que m’agrada llençar: ets encisadora… Però estic parlant a nivell fonètic, a nivell de que et soni agradable…
I per acabar…Defineix-te en una paraula.
Es molt més fàcil que em defineixi algú altre, perquè jo mateix no veig els meus defectes que, en deuen ser molts, estic empresonat amb mi mateix. El que si que et puc dir es que sóc algú que te una lluita constant i un objectiu per ser bona persona, això es el que tinc a dins per ser bona gent, tot hi així si l’hi preguntessis a la meva mare… (risses).
Acabada l’entrevista amb el Quim Masferrer, jo sí que tinc una paraula per definir-lo i és que el Quim es molt… humanitari.
Gràcies per la seva sinceritat i si voleu gaudir d’una experiència més que d’un espectacle, aneu a veure Bona Gent.
Montse Delgado
Entrades i més informació a https://www.grupbalana.com/es/teatros/obras/quim-masferrer-bona-gent/
