Dagoll Dagom, La Brutal i T de Teatre presenten “T’estimo si he begut”, d’Empar Moliner, dirigida per David Selvas i amb música d’Andreu Gallén. Al Teatre Poliorama de Barcelona a partir del 21 de març

en Artes Escénicas

T’estimo si he begut escrit per Empar Moliner, està dirigit per David Selvas i interpretat per les actrius de T de TeatreMamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca, a les que s’uneixen David Bagés, Mercè Martínez i Ernest Villegas. 

Dagoll Dagom, La Brutal i T de Teatre s’uneixen per portar als escenaris el primer espectacle teatral escrit per Empar Moliner, que es podrà veure al Teatre Poliorama de Barcelona a partir del 21 de març.

T’estimo si he begut és un espectacle amb cançons a partir dels relats de l’autora adaptats al teatre per ella mateixa. Històries esbojarrades i contradictòries que fascinen per la seva singularitat, protagonitzades per personatges no gens carismàtics, no gens agraciats, però molt còmics.

Aquest març arriba al Teatre Poliorama de Barcelona T’estimo si he begut, una coproducció de Dagoll Dagom, La Brutal i T de Teatre. Tres de les companyies de teatre més rellevants de l’escena catalana s’uneixen per portar per primera vegada als escenaris un text d’Empar Moliner.

T’estimo si he begut és un espectacle creat a partir d’un total de deu contes i narracions originals d’Empar Moliner, i sis cançons composades per l’ocasió pel músic Andreu Gallen. El muntatge està dirigit per David Selvas i interpretat per les quatre actrius de T de Teatre Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca, a les que s’uneixen David Bagés, Mercè Martínez i Ernest Villegas.

Els dotze contes que composen l’espectacle són una acurada selecció de la mateixa Empar extrets dels volums de relats amb el mateix títol, T’estimo si he begut que va obtenir el Premi Lletra d’Or 2005. Entre els premis literaris destaca el Premi Josep Pla 2000 (per la seva la novel·la Feli, esthéticienne) i el Premi Mercè Rodoreda (2005) amb Tot això ho faig perquè tinc molta por.

El món que l’Empar Moliner desplega en els seus contes és d’una lucidesa radical i estimulant. Extrets dels volums de relats amb el mateix títol, T’estimo si he begut que va obtenir el Premi Lletra d’Or 2005  i de Tot això ho faig perquè tinc molta por (Premi Mercè Rodoreda 2005)i d’altres d’inèdits escrits per expresament per l’espectacle.

Això ha declarat l’autora, Empar Moliner:

Sempre que escrius històries t’imagines cares de personatges i al teu cap hi ressonen els diàlegs. Tothom em diu que sempre, en els contes, hi explico molt com són els tons de veu dels personatges. Algun cop m’han fet un elogi bonic: “Aquests contes són molt teatrals”.

Però no em podia imaginar que la tindria, la teatralitat. I va i em regalen això. El teatre. Unes ties que admiro, una companyia que admiro, un director que admiro decideixen que tots aquests personatges (no gens carismàtics, no gens agraciats i potser una mica còmics) pujaran a l’escenari. Jo els “veuré” i els “sentiré”.

Un escriptor sempre té influències d’altres escriptors, és clar, però també de moltes altres coses de la vida. D’un quadre que ha vist, d’algú a qui ha estimat, d’un vi que s’ha begut, d’una cançó que ha sentit. Puc dir que Dagoll Dagom, T de Teatre i La Brutal han influït en la meva vida: he sortit trasbalsada (aquesta és la paraula) d’algunes de les obres que han fet. He sortit cantant i volent abraçar desconeguts.

Hem triat els contes més divertits (també n’hi ha algun de tristot, sí, no s’ha pogut evitar). Espero que les meves obsessions siguin també les vostres. M’agradaria que sortint de veure l’obra (els que no som del ram sempre diem “obra” i no “espectacle”) també volguéssiu cantar i abraçar desconeguts (entre els que m’incloc).

Això ha declarat el Director, David Selvas:

Escric aquest text pensant sobretot en una cosa: que quan la Moliner el llegeixi no es posi les mans el cap, a la vegada que balancegi la part alta del seu cos dient: “No, per favor, això no, és una puta merda de text. És súper cursi, tio!”. Això ho dic perquè normalment els textos que els directors escriuen pels programes de mà diuen lo meravellós que ha sigut el procés creatiu i lo molt necessari i enriquidor que ha sigut el “viatge”. Queda clar?

Però com us he dit, m’agradaria evitar que la Moliner tingui convulsions llegint això. Per tant avui – per fi – puc dir la veritat: Sabeu? Això de fer teatre no té res de romàntic, és una puta feina més. Per què qui no preferiria estar estirat a una platja paradisíaca de la Riviera Maya, amb un margarita a la mà? Però en lloc d’això ens hem estat barallant durant uns dos anys: primer per trobar un material que ens interessés mínimament (gràcies Cisquella i Dani) i després per escollir un equip d’actors que vingués a assajar amb el text més o menys après (gràcies Àgata, Mamen, Carmeta, Pérez, David, Villegas i Mercè), un equip artístic i tècnic que espremessin els seus caparronets per aconseguir trobar solucions enginyoses a nivell d’espai, llums, sonores, etc…(gràcies Andújar, Faura, Ábalos, Maria, Gallén, Meyer…).

I finalment per aconseguir la proesa que algú estigui assegut a una butaca del teatre en lloc de ser a casa, estirat al sofà mirant una sèrie a Netflix. Per cert, saps si la pròxima temporada de House of Cards s’estrena el mes que ve, o l’altre? És que ara no ho recordo…

P.d.: A tu, Empar, no et dono les gràcies, t’espero al Boades, que és molt millor!

Això ha declarat el compositor musical, Andreu Gallén:

La música per T’estimo si he begut està completament al servei d’un text irònic, mordaç i fresc. Un text que ens interpel·la com a espectadors, necessita una música que sigui fàcil i que arribi sense complexos. És una música que agafa com a referent els musicals anglosaxons, però amb un toc de música popular.

Com a lector des de fa molts anys dels relats de l’Empar Moliner, he de dir que és un luxe poder posar música a les seves paraules. Està sent molt gratificant compartir aquest procés creatiu amb ella, ja que estem en perfecta comunicació i sintonia, treballant en les lletres, estils i estructures de les cançons. Es nota molt que l’Empar és una gran melòmana perquè està escrivint unes lletres que ajuden molt al ritme i a la musicalitat.

La música per aquest espectacle parteix també d’una circumstància molt particular. Són cançons escrites per a actors de teatre de text. Per tant, el virtuosisme no el trobarem en la tècnica vocal –tal com estem acostumats en el teatre musical habitual–, sinó que el trobarem en unes escenes que de sobte tindran música. Així doncs, la frontera entre el text parlat i el text cantat es fusionarà d’una manera molt orgànica.

Això em suposa un verdader repte com a compositor perquè es tracta d’escriure cançons que puguin ser assumibles per a actors, però a la vegada que estiguin a l’altura del gran text de l’Empar i que puguin ser melodies que atrapin i entusiasmin el públic.

Deja un comentario

Your email address will not be published.

*