Barcelona Fashion Documentary Film Festival presenta, del 26 al 29 de març, la 6ª edició de Moritz Feed Dog – per Montse Delgado

La programació de la sisena edició del MFD presenta una selecció de documentals de diferents nacionalitats i que majoritàriament s’estrenen en territori nacional. Relats amb la moda com a denominador comú en què les històries evoquen el debat entre el passat i el futur, l’element quotidià i el global, la crítica i l’esperança que caracteritzen la nostra època, això sí, sense deixar de banda la bellesa. La moda, que tantes vegades es conjuga en temps futur, augurant què es portarà, salta al passat per obra dels realitzadors, per mostrar els orígens de coneguts creadors, la raó de ser dels seus estils i filosofies, l’ inici de processos i sistemes de producció que avui dia inquieten i preocupen.

El MFD inaugurarà amb:

The Remix Hip Hop x Fashion, de Lisa Cortés i Farah X

Ja ho deia Nik Cohn al seu assaig Awopbopaloobop Alopbamboom: el rock, el jazz, el blues, el hip hop… el bo i millor de tot el que han donat els Estats Units a la música té arrels afroamericanes i tard o d’hora es veu reapropiat pel mainstream blanc. En el cas del hip hop, l’estètica és inseparable de la música. I el que proposa aquest documental és reivindicar les pioneres que van idear els estilismes del hip hop als seus inicis, quan encara no era un negoci de multimilionaris, sinó un acte de reafirmació amb orgull de barri.

I seguirà amb:

A Fashion Uprising de Laurent Lunetta i Ariel Wizman.

Moritz Feed Dog incorpora una nova secció que posa el focus en els projectes de moda i en les idees que llancen una mirada nova al sector. En col·laboració amb Wallapop, la plataforma que permet allargar la vida dels objectes, reduint la generació de residus i l’ excés de producció, obren l’espai “What’s New? X Wallapop” per reflexionar i debatre sobre les noves perspectives (conceptes, metodologies, estètiques…) tal com s’han conegut fins ara.

House of Cardin per P. David Ebersole i Todd Hughes.

Tots coneixem l’ incansable i ubico Pierre Cardin: ,’home que va revolucionar i va democratitzar la moda als 60 amb els seus dissenys ultramoderns, el logo de les mil i una llicències, el dissenyador que va desfilar a la Gran Muralla Xinesa, la marca que tant ven perfums com bufandes com aigua embotellada… Però, qui és realment Cardin, l’home que converteix en or tot el que toca? Aquest documental revela part de l’enigma.

Io Sono il Sole de Ilaria Gambarelli.

Que la joventut està sobrevalorada és una de les primeres opinions que sentim a dir a l’inclassificable Lorenzo Riva, el protagonista, juntament amb la seva parella, Luigi Valetti, de “Io sono il sole”, que documenta el dia a dia d’aquests dos encantadors sèniors amb un passat gloriós en el mon de la moda italiana.

Karl Lagerfeld se dessine de Loïc Prigent.

És altament probable que l’actual era daurada dels documentals de moda no existís sense la figura de Loïc Prigent, un dels periodistes més ben connectats i més respectats, sobretot a París. Aquesta confiança es nota, i molt en aquest documental en què Karl Lagerfeld, que sempre es va caracteritzar per fugir de la sentimentalitat, s’obre en canal com poques vegades abans.

Martin Margiela: In His Own Words de Reiner Holzemer.

Fins i tot deu anys després d’haver abandonat el món de la moda, el nom de Martin Margiela continua despertant avui una barreja de misteri, admiració i intriga que cap altre dissenyador ha aconseguit reunir. El creador belga que va provocar una ruptura a la història de la moda amb la seva roba reciclada, les seves col·leccions iròniques i desconstruïdes, el seu street casting i els seus shows en solars semiabandonats sense sitting continua negant-se avui a mostrar el rostre davant de les càmeres.

River Blue de David McIlvride i Roger Williams.

Etnia Barcelona fixa la mirada aquest 2020 en la natura, en la seva bellesa i fràgil equilibri. Una realitat amenaçada per la qual urgeix trobar solucions. L’aigua dels rius és una de les principals afectades en una gran part del planeta pels vessaments provinents de la indústria tèxtil. I la protagonista, també, del documental River Blue.

The Disappearance of my Mother de Beniamino Barrese.

 

Podran vestir-me, pentinar-me i maquillar-me com vulguin, però el meu veritable jo no és fotografiable perquè no estic en venda, deia la model italiana Benedetta Barzini quan era un dels rostres predilectes. El que va ser un dels rostres favorits d’Andy Warhol, es va adonar molt que l’ideal de bellesa femení es construïa a la mirada masculina i es va rebel·lar contra aquest destí. Dècades més tard, el seu caràcter irreverent i esmunyedís no s’ha domesticat gens ni mica, més aviat al contrari.

Favela É Moda de Emílio Domingos.

Jacarezinho és una de les faveles més grans de Rio de Janeiro. La pobresa, la violència i la manca d’oportunitats són el pa de cada dia per els seus milers d’habitants, però fa més d’una dècada que el Julio va decidir lluitar contra l’exclusió mutant una agència de models, Jacaré Moda, que amb el temps ha esdevingut un fenomen a la moda carioca.

Waiting for the carnival de Marcelo Gomes.

A la regió de l’Agreste Pernambuco és troba Toritama, la capital brasilera del jean. En aquesta petita ciutat tothom treballa per compte propi en la manufactura de texans: cosint, teixint, planxant, retallant i estripant pantalons per aconseguir l’efecte cut off en jornades interminables. La càmera gentil i propera de Marcelo Gomes s’endinsa amb humor i respecte a la rutina d’una dotzena de treballadors que expliquen orgullosos els avantatges de ser els seus propis amos. Tot això mentre s’apropa l’única setmana a l’any què Toritama descansa, la del Carnaval.

Alfaites de Belo Horizonte de Sílvia Godinho y Ana Luisa Santos.

El temps s’atura en aquest curtmetratge que s’endinsa en cinc sastreries de Belo Horizonte, on la conversa s’alenteix i les màquines de cosir, el guix i l’escaire van donant forma a vestits que surten d’allà amb una història humana impregnada a cada costura.

Planeta Fábrica de Julia Zakia.

Com es fa un barret? Sobren les paraules per retratar el dia a dia i el processos d’una fàbrica de barrets que desprès d’un segle en actiu tanca les portes. L’asfixiant vapor, el so de la maquinària, la suor i les mirades dels treballadors, muts, componen una estranya i poètica simfonia sobre el treball manual.

Montse Delgado

Deja una respuesta

Your email address will not be published.

Lo último de Cine

This site is protected by wp-copyrightpro.com