Archivo

Artes Escénicas

Avui s’estrena “Justícia” a la Sala Gran del TNC, un text sorgit de l’encàrrec del Teatre Nacional de Catalunya al dramaturg Guillem Clua i amb direcció de Josep Maria Mestres

en Artes Escénicas

L’obra es podrà veure del 13 de febrer al 22 de març a la Sala Gran del TNC i compta amb el repartiment següent: Josep Maria Pou, Vicky PeñaManel Barceló, Alejandro Bordanove, Marc Bosch, Roger Coma, Pere Ponce, Anna Sahun, Katrin Vankova i Anna Ycobalzeta.

El públic podrà adquirir el text de Justícia a un preu de 3 €, en venda al personal de sala i mentre l’espectacle estigui en cartell. I conjuntament amb Arola Editors, el TNC també ha editat i publicat el volum de Teatre reunit de Guillem Clua. Es podrà comprar a www.tnc.cat, taquilles del TNC i a les llibreries habituals.

Sinopsi:

Després d’haver gaudit d’una carrera política brillant a les institucions catalanes, amb una vida pública immaculada, un destacat jutge s’enfronta als fantasmes que li turmenten secretament la consciència. A les acaballes de la seva trajectòria, els dolors familiars heretats i les dobles morals assumides amenacen amb fer trontollar l’edifici sencer del seu llegat.

Guillem Clua debuta a la Sala Gran amb una obra sobre les transformacions que durant les darreres dècades han alterat alguns imaginaris morals. A més de comptar amb un repartiment excepcional

Concha Velasco y Pepe Ocio, junto con Irene Gamell, Irene Soler y Emmanuel Medina, presentan mañana en el Teatre Borràs, El Funeral, una comedia sobrenatural. Una obra escrita y dirigida por Manuel M. Velasco y producida por Jesús Cimarro – por Montse Delgado

en Artes Escénicas

Sinopsis:

Lucrecia Conti, la actriz más importante del cine, el teatro y la televisión de España, ha fallecido. Asistimos al gran velatorio que el Ministerio de Cultura ha organizado en su honor en un teatro para que el público pueda despedirse de su admirada estrella. Sus nietas Ainhoa y Mayte ponen orden porque las muestras de cariños son inmensas. También aparece Miguel, un primo lejano cuyo parentesco real es desconocido.

Todo cambia cuando los asistentes quedan encerrados en el teatro porque el fantasma de Lucrecia se aparece para despedirse a lo grande.

Nadie da crédito a lo que sucede. El fantasma tiene asuntos que resolver incluso con su propio representante, Alberto Luján, que trata de contener como puede a la prensa que se agolpa fuera. La noticia está apareciendo en todos los medios de comunicación, y todos los programas de televisión están enviando unidades móviles al teatro para conectar en directo con Lucrecia… o lo que queda de ella.

No hay precedentes de algo así y Lucrecia va a aprovechar al máximo este momento en el que por fin se le presta la atención que merece para solucionar, viva o muerta, todos sus problemas profesionales y personales: desde aceptar una serie de televisión en la que hace de muerta (sic), dejar que le hagan un muñeco de cera para el Museo de Ídem de Madrid o decirle a una de sus nietas si puede ennoviarse con un chico al que todos le ven cierto parecido familiar…

Todo eso mientras está pendiente de que el público no pase hambre ese ratito de “encierro” y ofreciéndoles un maravilloso show.

Porque el espectáculo, incluso después de la vida siempre debe continuar.

Concha Velasco a sus ochenta años sigue espléndida y esta obra está escrita por y para ella. Una obra llena de humor que, según ella es el papel más difícil de su carrera, que no ha sido poca, ya que su carrera artística empezó en 1954 con La reina mora.

Dice: Soy yo en grado superlativo.

Poco más se puede contar de esta función, puesto que sólo leyendo la sinopsis ya sabes que te espera ver unas grandes actuaciones detrás de un buen divertimento, lo cual, lo tiene todo para ir al teatro.

Concha Velasco, nos ha contado en petit comité, que su próxima obra “La habitación de María” será su última puesta en el escenario, aunque los motivos que ha explicado no nos hayan acabado de convencer a todos los presentes que nos hemos reído después de tal definición.

Y terminaré diciendo que, Concha Velasco no es tan sólo una gran actriz, sino que también es una gran mujer.

Para más información y venda de entradas:

www.grupbalana.com

Montse Delgado

Del 12 de febrer i fins l’1 de març, TNC ens ofereix “Gazoline” de Jordi Casanovas i LaJoven, sota la direcció de José Luis Arellano García – per Montse Delgado

en Artes Escénicas

Massa joves per ser adults i massa grans per continuar sent nens.

Del 12 de febrer fins l’1 de març el Teatre Nacional de Catalunya dins la Sala Tallers en ofereixe Gazoline de Jordi Casanovas i LaJoven, sota la direcció de José Luis Arellano García.

Sinopsis:

Cinc amics d’una banlieue de París es reuneixen una nit per cremar el cotxe d’ algú molt ric. Des de fa uns dies, alguns incendis provocats apareguts en diversos indrets han destruït alguns vehicles. Els fills dels fills dels immigrants que van arribar sense res al país encara s’hi senten estrangers. Europa no els ofereix aquells valors que coronen la seva bandera. I els carrers i les noticies s’omplen d’un ambient que podria ser de revolució o de guerra, d’esperança o de desassossec. Una ambient que pot destruir il·lusions i amistats.

En Jordi Casanovas va començar a escriure l’obra l’any 2006, després de seguir els aldarulls produïts a la banlieue de París durant la tardor del 2005, per comprendre per què aquells joves protestaven amb tanta virulència.

Recordem que els disturbis van començar quan tres adolescents magrebins d’origen africà van ser perseguits per la policia quan tornaven d’un partit, van corre i es van amagar en un transformador on dos d’ells van perdre la vida per una descarrega elèctrica.

Tal i com diu el seu director, Gazoline es un acte de revel·lia des de el teatre, i des de aquest teatre fet per joves. Pujar a l’escenari a cinc actors fills d’aquells que van venir fa temps per quedar-se amb nosaltres es un honor i un acte de justícia.

Es centra a un barri de París però, es una historia sobre la ràbia, la ira, la violència i també sobre l’amistat, l’amor i l’empatia que ben bé podria succeir a qualsevol dels nostres barris.

Gazoline porta de gira des de maig de l’any passat, passant per Sevilla, Málaga, Soria, Gijón… i ara, Barcelona. Una obra que dona pas a la reflexió, novament un crit a mirar-nos els ulls sense tenir en compte ni sexe ni color.

 

Repartiment:

Mard B. Ase               Naïm

Michael Batista          André

María Elaidi                Eunice

Prince Ezeanyim        Omar

Delia Seriche              Christine

Més informació i venda d’entrades:

Espectacle en castellà.

www.tnc.cat

Montse Delgado

El pasado domingo empezaron las audiciones para incorporar actores infantiles en los papeles de Rob y William/Dawid en las funciones del musical EL MÉDICO en Barcelona – por Montse Delgado

en Artes Escénicas

El próximo 2 de Abril, el Teatre Tivoli, acogerá el musical de El Médico, basado en la novela de Noah Gordon. Para ello, se convocó una audición infantil con aproximadamente 73 participantes, siendo el domingo pasado la primera convocatoria con la participación de 33 voces infantiles en edades comprendidas entre los 8 y 13 años para interpretar los papeles de Rob y William/Dawid.

Bajo la atenta mirada de los portavoces de la compañía, los niños/as interpretaron una canción de libre elección seguido de una perteneciente al musical, para finalizar con una breve interpretación de diálogo del mismo.

Lo asombroso de la audición fue que esas voces angelicales, algunas trémulas y otras decididas, estaban convencidas a ser cada uno de ellas la mejor entre los demás. La elección será muy difícil y tendremos que esperar al estreno de esta gran producción que Barcelona acoge antes de su gira internacional para ver el desenlace del casting.

Recordemos la sinopsis:

El enigmático Londres. Siglo XI. La vida del pequeño Rob J. Cole cambia el día que queda huérfano y descubre que posee un insólito don en sus manos: puede predecir la muerte.

Adoptado como aprendiz por un cirujano barbero, Rob recorre Inglaterra descubriendo la vida, la disciplina y la curiosidad por aprender. Con diecinueve años, un médico judío le habla de la lejana Persia, donde existe una escuela de medicina dirigida por el mejor médico de la época: Avicena.

Rob parte hacia la aventura, dispuesto a cruzar medio mundo para convertirse en médico. Mientras viaja en una caravana a través del desierto  conoce a Mary, una chica escocesa que le hará recordar sus orígenes y marcará sus planes de futuro.

Nada será fácil para Rob en Ispahán, ni hacerse pasar por judío para que se le permita estudiar ni su relación con el Sha, que se encapricha de su amistad.

Pronto se convierte en un alumno aventajado de Avicena, pero una plaga, la guerra y un rey déspota pondrán a prueba la vida de Rob. Sólo la amistad, su vocación y el amor le empujarán a sobrevivir.

Para más información y venda de entradas en:

https://elmedicomusical.com

https://grupbalana.com

Montse Delgado

Desde el 1 de febrero, el Teatre del Raval nos ofrece “Un encuentro sobrenatural”. Una obra escrita por Joaquim Bundó y dirigida por Joan Olivé – crítica por Montse Delgado y Rafa Catalán

en Artes Escénicas

Sinopsis:

Jorge ha organizado una cena con las tres personas más importantes de su vida. Su ex Isabel, su primo y socio Juan Lucas y su mejor amigo y psiquiatra Toni.

El motivo de la cita es un misterio para todos, pero pronto Jorge les confiesa que su fallecido hermano se le aparece con frecuencia…

Una de las suertes de entrar al “encuentro sobrenatural” de Joaquim Bundó y Joan Olivé es la de no saber exactamente qué te vas a encontrar. De inicio, te ves con la compañía de un Roger Pera ataviado en un Jorge de apariencia despistada y no muy centrada. Al rato, ves que ha convocado a sus más allegados para contarles que está sufriendo apariciones de su hermano recientemente muerto. Y más adelante, vas descubriendo que, junto con esas apariciones sobrenaturales, tú eres uno más de los convocados, y que las sorpresas van tan ligeras como los tragos de whisky de sus cuatro protagonistas.

 

Partiendo de la comedia, Un encuentro sobrenatural se mueve en las bases de Agatha Christie para conducirnos por una trama ingeniosa y bien desarrollada. Al mismo tiempo, algún que otro suero de la verdad será el sazonador que tal vez consiga hacernos ver ese encuentro, ese alguien sobrenatural, esa presencia que tenemos delante y no hemos adivinado. O tal vez no, tal vez sea todo una trampa, un espejismo.

No hay duda alguna que los personajes han sido escogidos con sumo esmero y que cada uno de ellos interpreta su papel a la perfección.

Roger Pera es Jorge, Andrea Montero en el papel de la ex Isabel, Quim Casas se convierte en Juan Lucas y Rai Borrell que comparte papel con José Manuel Serrano es el amigo psiquiatra. Este último, José Manuel, también debuta como su primera interpretación de larga duración.

Cabe destacar que Joaquim Bundó después de haber escrito y dirigido 25 microteatros y 13 cortometrajes, Un encuentro sobrenatural se ha convertido en su debut, siendo su primera obra escrita de gran formato.

Definitivamente, es una obra que no hay que perderse y sobre todo habrá que seguir de cerca este joven y elocuente autor.

Para saber más: www.teatredelraval.com

 

 

 

 

Los Monólogos de la Vagina con Alicia González Laá, Metitxell Huertas y Aina Quiñones a partir del 20 de febrero en la Sala 2 del Teatre Capitol

en Artes Escénicas

A partir del jueves 20 de febrero, en la Sala 2 del Club Capitol,  se presenta la mítica obra  LOS MONÓLOGOS DE LA VAGINA, la comedia escrita por Eve Ensler sobre las mujeres y su sexualidad, los tabúes sociales, la represión y la incultura sexual.

Esta nueva puesta en escena de los hilarantes monólogos, está protagonizada por Meritxell Huertas, Aina Quiñones y Alicia González, bajo la dirección y adaptación de Edu Pericas.

Los Monólogos de la vagina” es un espectáculo que trata sobre la sexualidad de la mujer, pero no entra en la tortuosa relación hombre-mujer. Cada monólogo de alguna manera se relaciona con la vagina, ya sea a través del sexo, el amor, la violación, la menstruación, la mutilación, la masturbación, el nacimiento, el orgasmo y la variedad de nombres que se usan para denominar la vagina.

La dramaturga y activista Eve Ensler presentó la primera versión de la obra en Nueva York en 1996 tras entrevistar a más de 200 mujeres. Actualmente “Los Monólogos de la vagina“, en teatro, ya se ha traducido a 45 idiomas y llevado a escena a más de 120 países.  La clave de su éxito es la intemporalidad.

Eve Ensler  dijo: “Hablé con mujeres ancianas, jóvenes, casadas, solteras, hispanas, judías… Al principio se mostraban reticentes, tímidas… pero una vez que empezaban, ¡no había forma de parar!.

El espectáculo desborda humor, sin embargo, tiene momentos tremendamente duros.

Entradas AQUÍ

El proper 3 de febrer i dins del cicle Off La Villarroel, es presenta “Quema la Memoria”, amb l’autoria, direcció i interpretació de Paula Bonet i Ramón Rodríguez – per Montse Delgado

en Artes Escénicas

Sinopsi:

Quema la memoria és la taca, la música i la paraula d’un diàleg que ens recorda que res és per sempre. Un cubell d’aigua tèrbola i esquinçalls de paper mullat de pintura fresca són el bodegó que resta quan acaba l’espectacle. Tota una experiència multi sensorial que a través de la música i la paraula enlluernen la foscor que coneixem i no esquivem perquè volem abraçar la llum. Les imatges muten de la mateixa manera que ho fa la veu. Ramón Rodríguez torna a demostrar que és un virtuós de la paraula. Paula Bonet es consolida com a artista i una de les millors pintores del món.

El projecte:

La posada en escena que s’estrena a La Villarroel parteix d’una obra prèvia de Paula Bonet i Ramón Rodríguez. El llibre il·lustrat Quema la memòria que el 2017 va reunir una selecció personal de cançons –no és un greatest hits- a manera de resum dels primers deu anys de carrera de Ramón Rodríguez com The New Raemon. El segon disc del recopilatori inclou cançons que van quedar fora dels àlbums al costat d’alguns temes inèdits que no van veure la llum en el seu moment per no saber trobar el seu lloc. El disc és una extensió del llibre del mateix títol: un volum de 224 pàgines publicat per Lunwerg amb totes les lletres que ha escrit el cantant durant aquest temps. Totes elles (un total de 84 cançons) han estat il·lustrades i reinterpretades per obra i gràcia de Paula Bonet.

Quema la memoria es un espectacle que es surt de lo teatral, es una fusió de disciplines on la música es fusiona amb la imatge.

Paula utilitza una gama cromàtica bastant amplia que acompanyarà les cançons d’en Ramón amb la seva pintura en directe.

I per si no en tenim prou amb aquestes quatre funcions, posteriorment es farà una versió més amplia dins el Vida Festival.

Horaris: Dilluns 3, 10, 17 i 24 de febrer a les 20:30h

Venda d’entrades: https://www.lavillarroel.cat

Preus especials a Promoentrada: www.promoentrada.com

Montse Delgado

Dagoll Dagom, La Brutal i T de Teatre presenten “T’estimo si he begut”, d’Empar Moliner, dirigida per David Selvas i amb música d’Andreu Gallén. Al Teatre Poliorama de Barcelona a partir del 21 de març

en Artes Escénicas

T’estimo si he begut escrit per Empar Moliner, està dirigit per David Selvas i interpretat per les actrius de T de TeatreMamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca, a les que s’uneixen David Bagés, Mercè Martínez i Ernest Villegas. 

Dagoll Dagom, La Brutal i T de Teatre s’uneixen per portar als escenaris el primer espectacle teatral escrit per Empar Moliner, que es podrà veure al Teatre Poliorama de Barcelona a partir del 21 de març.

T’estimo si he begut és un espectacle amb cançons a partir dels relats de l’autora adaptats al teatre per ella mateixa. Històries esbojarrades i contradictòries que fascinen per la seva singularitat, protagonitzades per personatges no gens carismàtics, no gens agraciats, però molt còmics.

Aquest març arriba al Teatre Poliorama de Barcelona T’estimo si he begut, una coproducció de Dagoll Dagom, La Brutal i T de Teatre. Tres de les companyies de teatre més rellevants de l’escena catalana s’uneixen per portar per primera vegada als escenaris un text d’Empar Moliner.

T’estimo si he begut és un espectacle creat a partir d’un total de deu contes i narracions originals d’Empar Moliner, i sis cançons composades per l’ocasió pel músic Andreu Gallen. El muntatge està dirigit per David Selvas i interpretat per les quatre actrius de T de Teatre Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca, a les que s’uneixen David Bagés, Mercè Martínez i Ernest Villegas.

Els dotze contes que composen l’espectacle són una acurada selecció de la mateixa Empar extrets dels volums de relats amb el mateix títol, T’estimo si he begut que va obtenir el Premi Lletra d’Or 2005. Entre els premis literaris destaca el Premi Josep Pla 2000 (per la seva la novel·la Feli, esthéticienne) i el Premi Mercè Rodoreda (2005) amb Tot això ho faig perquè tinc molta por.

El món que l’Empar Moliner desplega en els seus contes és d’una lucidesa radical i estimulant. Extrets dels volums de relats amb el mateix títol, T’estimo si he begut que va obtenir el Premi Lletra d’Or 2005  i de Tot això ho faig perquè tinc molta por (Premi Mercè Rodoreda 2005)i d’altres d’inèdits escrits per expresament per l’espectacle.

Això ha declarat l’autora, Empar Moliner:

Sempre que escrius històries t’imagines cares de personatges i al teu cap hi ressonen els diàlegs. Tothom em diu que sempre, en els contes, hi explico molt com són els tons de veu dels personatges. Algun cop m’han fet un elogi bonic: “Aquests contes són molt teatrals”.

Però no em podia imaginar que la tindria, la teatralitat. I va i em regalen això. El teatre. Unes ties que admiro, una companyia que admiro, un director que admiro decideixen que tots aquests personatges (no gens carismàtics, no gens agraciats i potser una mica còmics) pujaran a l’escenari. Jo els “veuré” i els “sentiré”.

Un escriptor sempre té influències d’altres escriptors, és clar, però també de moltes altres coses de la vida. D’un quadre que ha vist, d’algú a qui ha estimat, d’un vi que s’ha begut, d’una cançó que ha sentit. Puc dir que Dagoll Dagom, T de Teatre i La Brutal han influït en la meva vida: he sortit trasbalsada (aquesta és la paraula) d’algunes de les obres que han fet. He sortit cantant i volent abraçar desconeguts.

Hem triat els contes més divertits (també n’hi ha algun de tristot, sí, no s’ha pogut evitar). Espero que les meves obsessions siguin també les vostres. M’agradaria que sortint de veure l’obra (els que no som del ram sempre diem “obra” i no “espectacle”) també volguéssiu cantar i abraçar desconeguts (entre els que m’incloc).

Això ha declarat el Director, David Selvas:

Escric aquest text pensant sobretot en una cosa: que quan la Moliner el llegeixi no es posi les mans el cap, a la vegada que balancegi la part alta del seu cos dient: “No, per favor, això no, és una puta merda de text. És súper cursi, tio!”. Això ho dic perquè normalment els textos que els directors escriuen pels programes de mà diuen lo meravellós que ha sigut el procés creatiu i lo molt necessari i enriquidor que ha sigut el “viatge”. Queda clar?

Però com us he dit, m’agradaria evitar que la Moliner tingui convulsions llegint això. Per tant avui – per fi – puc dir la veritat: Sabeu? Això de fer teatre no té res de romàntic, és una puta feina més. Per què qui no preferiria estar estirat a una platja paradisíaca de la Riviera Maya, amb un margarita a la mà? Però en lloc d’això ens hem estat barallant durant uns dos anys: primer per trobar un material que ens interessés mínimament (gràcies Cisquella i Dani) i després per escollir un equip d’actors que vingués a assajar amb el text més o menys après (gràcies Àgata, Mamen, Carmeta, Pérez, David, Villegas i Mercè), un equip artístic i tècnic que espremessin els seus caparronets per aconseguir trobar solucions enginyoses a nivell d’espai, llums, sonores, etc…(gràcies Andújar, Faura, Ábalos, Maria, Gallén, Meyer…).

I finalment per aconseguir la proesa que algú estigui assegut a una butaca del teatre en lloc de ser a casa, estirat al sofà mirant una sèrie a Netflix. Per cert, saps si la pròxima temporada de House of Cards s’estrena el mes que ve, o l’altre? És que ara no ho recordo…

P.d.: A tu, Empar, no et dono les gràcies, t’espero al Boades, que és molt millor!

Això ha declarat el compositor musical, Andreu Gallén:

La música per T’estimo si he begut està completament al servei d’un text irònic, mordaç i fresc. Un text que ens interpel·la com a espectadors, necessita una música que sigui fàcil i que arribi sense complexos. És una música que agafa com a referent els musicals anglosaxons, però amb un toc de música popular.

Com a lector des de fa molts anys dels relats de l’Empar Moliner, he de dir que és un luxe poder posar música a les seves paraules. Està sent molt gratificant compartir aquest procés creatiu amb ella, ja que estem en perfecta comunicació i sintonia, treballant en les lletres, estils i estructures de les cançons. Es nota molt que l’Empar és una gran melòmana perquè està escrivint unes lletres que ajuden molt al ritme i a la musicalitat.

La música per aquest espectacle parteix també d’una circumstància molt particular. Són cançons escrites per a actors de teatre de text. Per tant, el virtuosisme no el trobarem en la tècnica vocal –tal com estem acostumats en el teatre musical habitual–, sinó que el trobarem en unes escenes que de sobte tindran música. Així doncs, la frontera entre el text parlat i el text cantat es fusionarà d’una manera molt orgànica.

Això em suposa un verdader repte com a compositor perquè es tracta d’escriure cançons que puguin ser assumibles per a actors, però a la vegada que estiguin a l’altura del gran text de l’Empar i que puguin ser melodies que atrapin i entusiasmin el públic.

Clara Segura i Bruno Oro presenten al Teatre Romea “Cobertura”, una comèdia sobre l’amor, l’èxit i el fracàs en temps de (des)connexió digital. En cartell del 30 de gener al 15 de març

en Artes Escénicas

Bruno Oro i Clara Segura es retroben de nou als escenaris per interpretar múltiples personatges en to de comèdia. Una història hilarant i tendra sobre l’amor, el desamor, l’èxit i el fracàs. La parella artística de Vinagre, la sèrie de TV3 més vista a les xarxes deu anys després de la seva estrena, es ­ca a la pell d’innumerables personatges en una altra vibrant comèdia que girarà entorn del món del cinema i de com les noves tecnologies estan afectant les relacions humanes. Debut en la direcció de Clara Segura amb un text escrit per Bruno Oro i Alejo Levis (Immortal, Life Spoiler). Entre els personatges que interpreta la parella no hi falten alguns homenatges a la sèrie Vinagre, com les caixeres del supermercat Yeni i Eli. Una obra que compta amb suport de vídeo -assistim a l’estrena d’una pel·lícula- i que inclou al públic en l’espai escènic com a protagonista actiu de la trama

Foto: Alejo Levis

 

Sinopsi:

Guillermo Peñalvar, un director de cinema argentí, ha d’enfrontar-se amb el passat al rebre un homenatge per la cèlebre pel·lícula que el va dur a la fama, “Quiero nadar en tus ojos”, i a conèixer la seva actual parella, l’actriu Roxana. Avui, deu anys més tard d’aquell rodatge, la parella pateix una crisi. La Roxana ha esdevingut una icona feminista a les xarxes socials i la seva carrera professional es troba en el seu millor moment. En canvi, el Guillermo, està vivint un declivi professional. La projecció de la pel·lícula podria ser un moment especial per fer-los recordar allò que els va unir però un imprevist mundial fa trontollar-ho tot.

 

El 9è Festival Internacional del Circ Elefant d’Or homenatjarà el circ rus i presentarà fins a 84 artistes de 12 països

en Artes Escénicas

Del 13 al 18 de febrer es viurà la 9a edició del Festival Internacional del Circ Elefant d’Or: serà la tercera edició a Girona i la segona del Circus World Market al Palau de Fires que preveu crèixer en expositors.

Amb la presència de 84 artistes de 12 països el certamen es consolida com el major esdeveniment circense de l’Estat i revalida la seva posició entre els 5 majors festivals de circ al món.

Convertit en el major esdeveniment de circ d’Europa, el Festival ja ha superat les 16.000 entrades venudes.

La 9a edició commemorarà el 50è aniversari de l’arribada de la primera companyia de circ rus a casa nostra (1970-2020) i per aquest motiu fins a 10 de les 24 atraccions provenen de Rússia.

Una nova carpa sense columnes a l’interior permetrà una visibilitat total de les atraccions en competició.

Després de l’èxit sense precedents de la seva darrera edició amb més de 33.000 espectadors en els seus 6 dies de cele- bració, Elefant d’Or es planteja pel 2020 un triple repte:

Gaudir d’una nova carpa sense columnes

De 46 metres de diàmetre, la Gran Carpa plantada al Camp de Mart suprimirà pel 2020 les 4 columnes que en suporta- ven la cúpula en el darrer Festival. La solució tècnica passa per dos arcs gegants que sostenen la vela des de l’exterior i ofereix a l’interior un espai totalment diàfan on gaudir millor de l’espectacularitat de les atraccions, en especial de les aèries.

El muntatge de la parella d’arcs exteriors requereix d’una complexa logística amb nous equips de muntadors qualificats. A la carpa d’espectacles se li’n sumaran d’altres satèl·lit per a ús d’accessos, zones de descans i camerins d’artistes.

Oferir més localitats que mai fins ara

L’eliminació de les columnes permetrà fer créixer l’aforament de la sala ja que d’una banda es guanya espai a l’interior i, d’altra banda, ja no hi ha butaques de baixa visibilitat. En concret se sumen 274 butaques a cadascuna de les 16 repre- sentacions programades: 12 per a públic general i 4 exclusives per a escolars. Això suposa un increment total de 4.384 butaques respecte l’anterior edició. En resum, el Festival ja ha posat a la venda 38.624 seients, més que en cap edició fins avui, el triple que en el seu primer any.

Es mantenen algunes de les novetats de l’edició anterior per la bona acceptació que van tenir: el dilluns 17 de febrer serà el Dia de l’Espectador amb totes les categories de butaca al preu únic de 18€ (excepte llotja vip central, llotja frontal i butaca bronze). L’únic dia en que es podran veure el mateix dia les dues semifinals d’Elefant d’Or: els espectacles Ver- mell i Blau.

Consolidar ‘Circus World Market’ al Palau de Fires

Per a l’edició 2020 la Gran Carpa del Festival estarà connectada de nou al Palau de Fires per on entraran tots els espec- tadors i on es desenvoluparà la segona edició del Circus World Market, la única fira sectorial d’empreses del sector cir- cense que se celebra al món que va deixar molt bones impressions en la seva primera edició i que suma esforços per a ampliar quantitat d’expositors participants i metres quadrats. En la seva primera edició hi participaren una trentena d’empreses arribades de fins a 9 països estrangers: Vietnam, Xina, Rússia, Perú, Australia, Hongria, França, Alemanya i Bulgaria. Entre carpes exteriors i Palau firal en resultaran 8.430 m2 dedicats al circ.

Al segon ‘Circus World Market’ a partir d’avui estan cridades a participar com a expositors la gran diversitat d’empreses d’arreu del món que tenen als directors, artistes i aficionats al circ entre els seus principals clients. Sectors tan diversos com:

  • Carpes i estructures circenses
  • Graderies
  • Il·luminació, so i efectes
  • Caravanes
  • Transports
  • Maquinària d’alimentació
  • Sastreria – Tallers de vestuari
  • Decorats – Escenografia
  • Maquillatge
  • Motors i aparells per a artistes
  • Botigues de malabars
  • Productes per a pallassos i mags
  • Companyies d’Espectacles
  • Festivals i Esdeveniments
  • Impremtes i marxandatge
  • Productes de tema circense
  • Sistemes de venda d’entrades
  • Escoles
  • Associacions
  • Federacions professionals
  • Revistes i Editorials
  • Col·leccionisme i Modelisme
  • Webs, portals i blocs
  • Agències artístiques i Management

Coincidint amb la presentació del 9è Festival es llança el nou web, imatge i material promocional en 6 idiomes (català, castellà, francès, anglès, rus i xinès) de Circus World Market i arrenca la comercialització dels seus estands arreu del món. Circus World Market es perfila com el punt de trobada mundial dels professionals dedicats al món del circ en tots els seus múltiples horitzons: artistes, mànagers, directors, tècnics, etc.

Una prospecció mundial a la recerca de l’excel·lència artística

Des que va finalitzar l’anterior edició, la direcció artística del Festival ha emprès la tasca de seleccionar 24 atraccions de primer nivell mai vistes dins la pista d’un circ a Europa occidental per tal de vestir els programes de les dues semifinals de la propera edició.

A finals de maig es va viatjar a Kiev (Ucraïna) per a la nova edició del Kyiv International Youth Festival of Circus Art «Gol- den Kashtan». A aquest desplaçament li’n seguiren d’altres a Moscou (setembre) i a la Xina (octubre i novembre) per tal de completar la prospecció necessària. En paral·lel als desplaçaments, diàriament s’han visualitzat desenes de candi- dats via vídeo proporcionats tant per companyies estatals, com mànagers o artistes directament.

La programació artística 2020

Enguany 24 atraccions mai vistes sota la vela d’un circ a Europa occidental competirán a Elefant d’Or. Estaran presena- tades per un total de 84 artistes arribats de 12 països.

Més informació i entrades a https://www.festivaldelcirc.com/es/inicio2/

1 2 3 7

This site is protected by wp-copyrightpro.com